Les fulles de l’olivera es
vesteixen amb la llum de l’aigua del rierol,
i les batzacades del vent forcen
el seu brancam per espais desconeguts.
El rocam del cingle es modela amb
cada estació passada,
i la glòria i desesperació dels
homes són la penyora del temps.
No hi pot haver revolució sense
moviment ni sacrifici,
i ni així, el canvi és garantia
de res.
Ens hem de treure la disfressa de
revolucionaris, mirar-nos als ulls
i arriscar alguna cosa per ser amos del nostre destí.
Com la fulla de l’olivera que
mira fixament la llum de l’aigua,
i la branca que s’atreveix a
seguir les traces del vent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario