Fill d’una terra que no et vol,
estrany a la terra dels pares.
Tan jove com ets,
fa temps que no lluites.
Els teus ulls de nen,
tan negres, tan bells,
s’han acostumat al despreci.
Ningú vol saber què et passa.
La teva ira es confon amb
els pocs moments de placidesa.
Tan jove com ets,
ja no vols lluitar.
Estrany a la terra que t’ha vist crèixer.
Camines vençut. Mires.
Una terra que no t’ha donat res
i a la que res li has pugnat.
