Si m’aturo a pensar una mica em
tornaré a fer mal
i si m’hi fixo em faré mal.
Que passin els dies... que no
passin perquè deixarem de ser.
Oblidarem la força que ens has
donat.
No t’aturis i continua caminant.
I no miris enrere perquè ens faran miques.
No vagis tan de pressa, però no
t’aturis.
Oblidarem el que hem sigut amb tú.
El que no volem.
Ha començat la meva fi.
Ha començat la meva fi i no puc
parar.
No puc parar aquesta cosa.
He començat a oblidar el que m’has
donat.
Si això em passa ... si és així no
vull continuar el camí.
I tú ens vas ensenyar a fer-lo amb
determinació,
amb el vent picant a la cara, amb
una força infinita.
Però si m’aturo em tornaré a fer
mal.
