Regreso al liceo

Noche clara, radiante, de luces cristalinas,

casi compiten con un cielo estrellado.

Luces que destellan modestamente

como sin querer estorbar la de al lado.

Luz en equilibrio perfecto con la noche

de una ciudad que no descansa nunca,

omnipresente desde cualquier lado del cantón.

Luz de una ciudad, se muestra esplendorosa,

radiante, casi imperial, en la noche

de veinticinco almas venidas del norte.

Cada destello adivina un tico viviendo, amando,

bebiéndose la vida a bocanadas,

enfocando en el punto obvio e invisible.

Paisaje de una ciudad en conexión

perfecta con la penumbra delicada,

con los sueños del amigo

y el beso de los amantes.

(En algun lugar entre Vuelta de Jorco i Aserrí, 2 de noviembre de 2014)

Pacífic

Tarda tranquil·la de sons suaus i transparents,
de jocs, crits i corredisses en un parc.
El teu cos fràgil, blanc, em reconforta.
Em fa viure plenament
en el desig que aquest moment no acabi mai,
que s’aturi un instant fràgil, suau, blanc.

Amb la teva mare ens mirem,
no ens diem res per no estorbar
un temps que podria arrencar a volar en qualsevol moment.
Només respirem i ens fixem la mirada.
El moviment del meu pit contra el teu
sembla que t’agrada.

En la nit d’unes aigües que no conec
miro de trobar alguna cosa que em remunti.
En la solitud de l’oceà, una nit d’hivern
et busco i et torno a plorar.
En l’aigua de tons argentats
em tornes a recordar qui sóc.

Et trobo a faltar tant
que en cada alanada d’aire m’ofego d’enyor
del teu cos fràgil, suau, blanc.

A la vora teu

Sóc ben poc

res sé

poc serveixo

pocs m’esperen

res espero

El que sóc ho afirmo

amb el que sé puc marxar

un petit buit

una espurna invisible

insignificant

No sóc massa res

i sóc molt poc

però en faig prou

a la vora teu.

 

Mati a la Ribera

Biciclistes, triciclistes, patinadors.
Cadires de rodes, corredors atletes.
Cotxets, skaters.

Has vingut a robar-me?
T'ho pots endur tot
perquè res em queda.
Només aquesta mar,
aquesta sorra.

Rics, pobres, alts.
Baixos, pidolaires de mentida
i de veritat.

Has vingut per robar-me?
Ens ho hem dit tot,
hem tocat ben fons.
Aquesta mar de diumenge
al barri de la Ribera.

Negres, grocs, casats.
Joves, encara més joves
i un xic menys també.

Perquè ens fem tant mal?
Ara estem junts
i només podem fixar la mirada
en un mercant.
O és un creuer?

Venedors, trilers, músics,
blancs, solters i quiosquers.
Un venedor de roses impossibles.

Dues joves es besen
en un moment sublim
d'aquest matí.
Tornem a mirar-nos en el silenci
d'una remor que no acaba.


 


 
 

Pare

La felicitat ja l’hem tingut

i malgrat tot la seguim buscant.

Els millors moments ja els hem viscut

però pensem que encara han d’arribar.

Et miro, ets dret davant l’entrada,

enter, fort, inabastable.

El descobriment del que és evident.

Aquest matí has vingut com sempre.

Has volgut ser-hi,

discret, destre i silenciós.

Hi has volgut ser sempre.

Et miro. Ets a taula, assegut,

jove i cansat d’hores a la fàbrica.

Amb una força que et fa el pare.