Pacífic

Tarda tranquil·la de sons suaus i transparents,
de jocs, crits i corredisses en un parc.
El teu cos fràgil, blanc, em reconforta.
Em fa viure plenament
en el desig que aquest moment no acabi mai,
que s’aturi un instant fràgil, suau, blanc.

Amb la teva mare ens mirem,
no ens diem res per no estorbar
un temps que podria arrencar a volar en qualsevol moment.
Només respirem i ens fixem la mirada.
El moviment del meu pit contra el teu
sembla que t’agrada.

En la nit d’unes aigües que no conec
miro de trobar alguna cosa que em remunti.
En la solitud de l’oceà, una nit d’hivern
et busco i et torno a plorar.
En l’aigua de tons argentats
em tornes a recordar qui sóc.

Et trobo a faltar tant
que en cada alanada d’aire m’ofego d’enyor
del teu cos fràgil, suau, blanc.