Dia sense estació

Llum d'un dia sense estació.

Asfalt i acer ballen un ritual

en un dia sense estació.

Llum que es clava als ulls amb força.

El vehicle avança per la ronda

d'una ciutat on els homes fan l'estàtua.

Els llampecs de llum arriben

ràpids, arrenglerats, rítmics.

Asfalt i acer ballen un ritual.

Un vehicle avança per la ronda

i la llum zigzagueja l'acer dels ponts

habitats per homes que aplaudeixen

els homes estàtua.   

 

   

El teu son

El teu son porta la calma

i la calma un cert desesper.

No estem mai contents.

El teu plor porta l’ànsia

i aquest desassossec un cert enuig.

No, no volem estar mai contents.

La teva mirada és un tresor

i el teu somriure ens dona la vida.

Ens l’ensenyes cada dia.

Els suspirs que fas me’ls bec

i per sempre

ens fas vius i presents.

Veu trencada

Veu trencada. Presonera en una nit d’estranys.

S’estripa en la soledat i la desesperació,

ensenya la plenitud viscuda, però s’esparreca.   

I en el que sembla el darrer sospir

es torna la més suau de les músiques.

L’aire frega la pell pigada d’un cos jove

dibuixat en el paisatge d’una vida plàcida.

Els músics s’obstinen en una tonada

simple d’una nit d’agost sense cap fet perdurable.

L’aire frega la pell pigada d’un cos jove.

Veu trencada en una nit d’un temps no esperat.

Veu closa a les parets d’un centre privat

amb jardi cuidat a diari.

Sentada. Cos cansat, corvat a la cadira,

esperant, i un peu amb posat de cosidora.

L’olor de fusta perfumada omple

el pensament d’un jove que ja no

oblidarà el lliscar dels llabis al seu cos.

Un cos jove de pell pigada en una nit d’agost.

Nit d’agost sense cap fet perdurable.