Veu trencada

Veu trencada. Presonera en una nit d’estranys.

S’estripa en la soledat i la desesperació,

ensenya la plenitud viscuda, però s’esparreca.   

I en el que sembla el darrer sospir

es torna la més suau de les músiques.

L’aire frega la pell pigada d’un cos jove

dibuixat en el paisatge d’una vida plàcida.

Els músics s’obstinen en una tonada

simple d’una nit d’agost sense cap fet perdurable.

L’aire frega la pell pigada d’un cos jove.

Veu trencada en una nit d’un temps no esperat.

Veu closa a les parets d’un centre privat

amb jardi cuidat a diari.

Sentada. Cos cansat, corvat a la cadira,

esperant, i un peu amb posat de cosidora.

L’olor de fusta perfumada omple

el pensament d’un jove que ja no

oblidarà el lliscar dels llabis al seu cos.

Un cos jove de pell pigada en una nit d’agost.

Nit d’agost sense cap fet perdurable.