Finestres d’hospital bloquejades
com un mòbil d’última generació,
d’aquells que et mostren
la teva posició exacta al món.
Passadís de tub d’un hospital
amb una mare que s’allunya amb el fill a coll.
A coll d’una mare massa jove per un passadís
estret, dur, etern, que escanya la vida.
La ràbia fulmina la por que pot sentir,
la desesperació se li clava al pit amb força,
l’incertesa es menja el mosaic del tub,
en un hospital de finestres bloquejades.
