Has vingut de la mar
i a la vora seva t’has quedat.
L’aigua argentada i la lluna
ballen un ritme de remor
en una nit de fred clavada a la carn.
Vas venir d’una mar llunyana
d’on la mare no et va venir a despedir.
El balanceig no s’ha aturat
des que vas sortir d’una platja
plena de miratges del Nord.
T’has quedat a la vora del mar
però ets incapaç d’acostar-te a una platja
de vent de garbí que porta sal.
T’hi has quedat a prop perquè
a vegades encara la pots veure.
