El vidre del vestíbul de l’hotel és immens
assegut en una butaca
veig la gent passar
davant aquesta gran finestra.
La pluja fina cau en una ciutat
d’òmnibusos i gent que camina decidida,
des del vestíbul d’un hotel
amb vidres gegantins.
La fred colant-se per la porta giratòria.
Podries passar caminant en qualsevol moment
per davant del plasma de definició perfecte,
però comença a ploure i la gent accelera el pas.
La cambrera amb cara d’avorriment
neteja la cafetera, neta, platejada.
M’ofereix un whisky a les sis d’una tarda
que podria convertir-se en matí a les onze.
