Ulls de vida, la teva mirada plena.
Et preocupes de tot i tú et descuides.
Ets tan delicada com la caiguda a la tardor,
tan modesta, tan transcendental.
Ets tan bella i et trobes tan sola.
En un carrer dibuixeu el contorn
d’una jove que cuida el pare
amb un amor inenarrable.
La mirada del pare s’entrecreua amb la meva
en un instant que m’ensenya qui sóc realment.
El que ets, el que projecteu
ens salvarà a tots.
