Et busco i no et veig.
A marxes forçades aprenc a viure
quan no ets aquí.
Et busco i no et veig.
Aprendre a fer-ho tan bé com sé.
Però és tan difícil.
Sento la teva respiració
i els teus llabis mullen el meu front,
la meva desesperació.
Et busco en la nit
a l’espera d’un matí
que em retorna a un camí massa dur de fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario