Soldat que esperes el destí d’una nau
que et porta a un camp de batalla desconegut.
Soldat que tremoles de por
i que tems l’enemic desconegut.
El tems més per desconegut que per enemic.
En la buidor dels pensaments,
les teves llàgrimes no són transparents.
Són de tots els colors que ets capaç d’imaginar.
Dels colors esperança i amor,
també de l’angoixa i el temor.
L’albada et travessa el somni
que mor en pensaments de vigília.
El contramestre crida tan fort.
La riuada d’homes et porta al camp de batalla.
Els ulls fits en el teu igual desconegut.
Us mireu en un camp de batalla.
Les seves llàgrimes tampoc són transparents.
La dona que no has besat,
l’amic que no has abraçat,
l’home a qui has negat el braç.
