Matí

Camino directe al cotxe.
Gairebé no ho escolto,
però ho puc sentir ben a prop.

És un so tan delicat,
suau, fràgil,
si no hi fos, la llum del matí es rompria.

La seva presència,
la fred i la boira,
tot és en el silenci d’unes fulles en caure.

La màgia del moment
es vesteix de lírica
plena d’harmonia.

Clau al pany per marxar,
però ho sento ben a prop
i em diu que no cal que marxi.

Em giro, l’escolto.
L’acompanyo.
Sóc una figura immòbil.

Es va despullant,
i em sento un intrús.
Sóc un intrús.

Fulla a fulla,
d’un moment tan bell,
suau i fràgil.