Assegut a terra, els miro assegut.
Ets amb mi, els güaitem des de primera fila
asseguts a terra i a nivell de la seva mirada.
La pilota, vertiginosa, sobrevola els caps adults.
Ets amb mi.
Tú, i la cremor d’estòmac que no em deixa.
Els miro en un anar i venir d’un interval de temps
que no es pot comptar.
Et miro. Els mirem asseguts a terra.
Asseguts, prenem el primer globus
cap a un món on tot és diferent.
Tornem de seguida a seure a plaça.
La pilota ha caigut com un obús sobre la taula.
El cambrer els escridassa i els envia
gairebé tan lluny on erem tú i jo fa un moment.
No ens creiem un món
com el que fa un moment hem vist.
Tampoc ens creiem aquest.
Assegut a terra, els miro assegut.
A nivell dels seus ulls i amb una freqüència de sons
que no es poden ajustar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario