Rumb

El vent que arriba a la badia

ha fet la travessa per tot el mar.

Arriba lliure, desfermat, inabastable.

Només troba el cos d’una gavina

que l’espera amb l’entrada de les barques

i les seves ales desplegades.

Vent i au es fonen en un moment

suau, delicat, incert, fugaç.

És un vol sospès i inmòbil en l’aire.

En un instant que també és etern,

només governat per les sacsejades de l’atzar

d’un instant que posarà rumb al seu vol.